Mì e i mè
Sont nassuda dopo duu mas'cioni, che festa in cà mia!
Subit hann dii, come la ciamaremm, "come la mia sorella" l'ha dii la
mia mamma: "Elena, negretta come on scorbatt"; m'hann dii che vosavi
tanto, forse per damm de capì che s'eri contenta devess nassuda lì, sì l'era
pròpi inscì.
Dòpo de mi gh'è nassuu dò alter tosann, l'ultima 1'è
vegnuda al mond per ona promessa; quand s'è malaa l'Annamaria, la mia mamma
l'ha dii "fa che la guarissa ben e mì foo ona promessa, voo a toeu on
alter fioeu". Allora l'era difficil viv, s'erom in del 1943.
La grazia la gh'è stada e la Silvana l'è rivada, diseven
tucc "l'è pròpi on oeuv de gaina veggia, furba e intelligenta".
Tutt
coss l'è andaa via lisc fin a la fin de la guerra, poeu el diavol el gh`ha miss
la coa, ona persona minga bonna l'ha dii "andee a toeu el scior
Cavalieri", el noster papà l'hann portaa via e l'emm vist pù.
Quanto dolor, ma l'amor che gh'era in famiglia l'ha faa sì
de fagh seguita a viv, la mia mamma l'ha tiraa sù pussee i manich e tucc
insemma, compres la mia zia Elena, emm lavoraa e semm diventaa grand, fasevom
majett e golfitt; de fà ghe n'era tanto, la gent l'era tutta putòst biòtta a la
fin de la guerra, la mia mamma l'ha faa per duu, ma el so
coeur dopo tanto tribulà l'ha ceduu.
Me sont sposada tanto inamorada, l'unich pontin negher
l'era che serom in trii, sì perché con nun gh'era anca la mamma del mè marì,
via Vigeven, per des ann e, dopo ona mia malattia emm cambiaa cà, podevi pù sta
li, l'era tropp trist e .. chi cambia cà, cambia anca la fortuna.
L'è staa inscì che gh'è nassuu el mè fioeu dopo tanti ann;
se pensi a quell che avaria perduu se quell moment che vorevi falla finida, el
fuss capitaa de bon. Adess sont tanto felice e contenta de viv.
La vita da on poo de ann con mi l'è
stada generosa e speri che la sia ancamò per on poo de temp; adess voraria
conclud e digh a chi l'e adree passà on moment trist: "guardegh a la vita
con tanta speranza, bisògna avegh fiducia e seguità a viv: cont on poo pussee
de bònna volontà se ne veri foeura ben e quest l'è el mè auguri de coeur".
Dicembre 1988
Elena Brambilla, buona cantante, fa parte degli amici di
Giovanni d'Anni, l'abbiamo ascoltata con piacere. Ora si cimenta anche nella
poesia e nella prosa dialettale milanese con esito positivo.